dijous, 29 de març de 2012

Tarragona i l'Alguer: 40 anys de germanor


Salvatore Piccioni i Esteve Banús, el 9 d'octubre de 1976 a l'Alguer, en els actes de l'agermanament (foto: arxiu personal de Josep Sabat).

Xavier Brotons
Enguany, 20120, es compleixen 40 anys de l’agermanament entre Tarragona i l’Alguer. Efectivament, el protocol de l’agermanament es va signar a Tarragona el 22 de setembre del 1972, mentre que a la ciutat sarda catalanoparlant l’acte corresponent va tenir lloc quatre anys després,  el 9 d’octubre del 1976.
Això no obstant, la història de la relació més recent entre totes dues ciutats mediterrànies i catalanoparlants venia ja, com a mínim, dels anys seixanta del segle XX. Així, l’agost del 1960, amb motiu del Viatge del Retrobament (l’expedició a l’Alguer, des de Barcelona, a bord de la motonau Virginia de Churruca, d’uns 140 intel·lectuals d’arreu dels Països Catalans per retrobar-se oficialment amb els germans d’algueresos després d’anys d’incomunicació mútua), el vallenc Pere Català i Roca, una de les ànimes d’aquest viatge, va complir l’encàrrec de l’Ajuntament de Tarragona de portar en mà al síndic (batlle)  alguerès una carta de l’alcalde tarragoní, Rafael Sanromà, en què saludava les autoritats de la ciutat sarda i acompanyava l’escrit amb l’obsequi d’una rajola amb la llegenda “Tarragona” perquè els algueresos intitulessin un carrer del seu municipi amb aquest nom. Un extracte d’aquella lletra deia això:

Filla de Catalunya, fills antics de Tarragona en aquesta altra vora del Mare Nostrum: ací van per a vosaltres les nostres salutacions i les nostres germanívoles abraçades, amb el desig que aquests llaços s’enforteixin cada vegada més i que sempre resti estès un meravellós pont cordial entre el noble poble de l’Alguer i la vella Tarragona, ufanosa de saber que els seus antics llinatges renaixen allà lluny i no obliden la seva prosàpia.
De fet, un dels motius per al posterior agermanament oficial entre totes dues ciutats va ser el fet que alguna font històrica documenta que la majoria de repobladors de l’Alguer en el moment de l’expulsió de la població autòctona i lígur després de la conquesta de Pere III el Cerimoniós (el 1354) procedien del Camp de Tarragona.
D’altra banda, el 3 de setembre del 1963 es va inaugurar a Tarragona el carrer de l’Alguer, situat entre l’avinguda Ramon y Cajal i la plaça de toros, acte al qual va assistir una delegació oficial de algueresa. Paral·lelament, la ciutat sarda va decidir intitular també una de les seves vies urbanes amb el nom de Tarragona (concretament, el carrer de Tarragona de l’Alguer es troba fora de l’Alguer Vella, a prop de l’església de la Mercè).
Durant aquests anys s’intensifiquen els intercanvis entre les dues poblacions, i així és ben normal que, tenint en compte que la Setmana Santa és una celebració destacada en totes dues ciutats, delegacions alguereses i tarragonines es desplacin a la ciutat germana per participar en aquesta manifestació. Igualment, a començaments dels anys 70 hi ha diversos intercanvis oficials de representants algueresos i tarragonins per organitzar l’agermanament entre totes dues ciutats.
Finalment, l’acte protocol·lari d’agermanament (gemel·latge, de l’italià gemellaggio, en diran els algueresos) entre totes dues ciutats té lloc solemnement a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Tarragona el 22 de setembre del 1972, en el marc incomparable de les festes de Santa Tecla. Cal dir que el document va ser signat per l’alcalde de Tarragona, Ricard Vilar Guix, i el síndic de l’Alguer, Giovanni M. Pinna. En el cas de Tarragona, es tractava de la segona ciutat amb què s’agermanava, després d’haver-ho fet el 1968 amb la provençal Avinyó. Per a l’Alguer, en canvi, era el primer gemel·latge de la seva història.
D’altra banda, amb motiu de l’agermanament, es va inaugurar a Tarragona la Glorieta de l’Alguer, situada a la Punta del Miracle, i s’hi va descobrir un monòlit en què hi ha gravada una poesia que el professor alguerès Pasqual Scanu (membre de la delegació sarda) va escriure a posta per a aquesta efemèride i que té l’expressiu títol de “Missatge de l’Alguer a Tarragona”:
“Missatge de l’Alguer a Tarragona”
Ones suaus, ones missatgeres,
que bressolant veniu de la costera
de la platja de la banda de llevant,
daurades de la llum del sol cremant,
argentades per la blanca lluna:
què ens porteu? ¿Què ens dieu
amb el vostre murmurar suau?
Hem mogut amb un dolç bressolar
d’una terra llunya, llunya, catalana,
d’una mar blava, transparent, immensa,
a cara d’unes torres mil·lenàries
que encara canten la història del passat
i guarden rastres de la Mare Antiga.
Portem la flama de l’amor perpetu
del poble de l’Alguer per Tarragona;
és un cant que purifica l’espai,
un crit que es difon pertot arreu;
és una veu que supera monts i plans,
dolç missatge d’amor i germanor.

Precisament, el mateix Scanu va ser el pregoner de les festes de Santa Tecla del 1976, concretament el 22 de setembre. En el seu pregó, el culte professor Scanu va fer al·lusió als fets històrics que van determinar la catalanització de l’Alguer a mitjan segle XIV, fent especial èmfasi en els vincles particulars entre el Camp de Tarragona i la ciutat sarda (recordem, només a tall d’exemple, que el gran divulgador de l’Alguer, i en part redescobridor, va ser el reusenc Eduard Toda i Güell, que sent cònsol espanyol a Càller, capital de Sardenya, va visitar l’Alguer el 1887 i va donar fe a Catalunya que la població sarda encara conservava intacta la seva catalanitat).
Aquell mateix any, el 1976 (el 9 d’octubre), com s’ha dit, es va signar a l’Alguer el document oficial d’agermanament, sent aleshores les màximes autoritats municipals Esteve Banús, per Tarragona, i Salvatore Piccioni, per la ciutat sarda. Aquell dia també es va inaugurar a l’Alguer el Parc Tarragona, al costat del carrer homònim, un recinte que va ser remodelat recentment i on s’hi troba un monòlit amb un fragment de l’”Himne alguerès” compost pel poeta alguerès Antoni Ciuffo/Ramon Clavellet, que el 1906 va assistir a Barcelona al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana,  juntament amb el també alguerès Joan Palomba.

Per un altre cantó, el 1981 els Rotary Club de l’Alguer i de Tarragona també es van agermanar i van iniciar una relació d’amistat que va tenir com a conseqüència més palpable la creació de l’Associació Els Amics de l’Alguer de Tarragona, presidida per Antonio Fortuny, que es va presentar en societat durant la Santa Tecla del 2009.
I és que a partir de l’agermanament dels anys 70, els intercanvis de tot tipus (institucional, cultural, musical, esportiu, gastronòmic...) entre totes dues ciutats han continuat fins avui, amb més o menys freqüència segons cada moment. Només a tall de recordatori citarem la nombrosa participació de tarragonins en el viatge de commemoració del 50è aniversari del Viatge del Retrobament, per Sant Joan del 2010, i vehiculat a través d’Els Amics de l’Alguer de Tarragona, o els vincles creats recentment entre el Club Rugby Tarragona i l’Amatori Rugby Alghero arran de la seva participació en el Trofeu Quatre Barres.

Així doncs, conscients de la importància de l’aniversari, tant l’Ajuntament de Tarragona (a través de la Conselleria de Relacions Ciutadanes i d’Universitats, presidida per Francisco Zapater) com Els Amics de l’Alguer de Tarragona ja fa mesos que treballen per festejar com cal aquest esdeveniment. Així, el primer acte ja va tenir lloc el 24 de setembre passat, en el marc de les Festes de Santa Tecla, amb l’estrena de la restauració del monòlit de la Glorieta de l’Alguer amb la poesia del professor Pasqual Scanu, i que va comptar amb la presència de Francisco Zapater, Antonio Muroni –president del Consell Comunal de l’Alguer— i Antonio Fortuny –president de l’Associació Els Amics de l’Alguer de Tarragona—.
D’altra banda, el 26 de març passat Tarragona va acollir un emotiu i brillant acte sobre la Setmana Santa de l’Alguer. De manera semblant,  la pregonera de les festes de Santa Tecla d’enguany serà la cantant algueresa de fama mundial Franca Masu, que es convertirà així en la segona persona de l’Alguer que té l’honor de llegir el pregó de la festa major gran de Tarragona.

Finalment, per a Sant Miquel (patró de l’Alguer), hi ha previst d’organitzar un viatge multitudinari de tarragonins a la Barceloneta de Sardenya.
L'expedició de tarragonins que l'octubre del 1976 va anar a l'Alguer pels actes de l'agermanament, a les escales de la Catedral de Santa Maria de l'Alguer (foto: arxiu personal de Josep Sabat).

dimecres, 28 de març de 2012

La Setmana Santa de l'Alguer enamora a Tarragona


D'esquerra a dreta: Mario Sari, Joaquim Julià, Francisco Zapater, Daniela Sari i Antonio Fortuny (foto: Quim Vendrell).


D'esquerra a dreta: Josep M. Sabaté, Rosa Rossell, Daniela Sari, Raül Font-Quer, Francisco Zapater, Mario Sari, Carmela, Joaquim Julià i Jaume Sàez.

Xavier Brotons
L'acte sobre la Setmana Santa de l'Alguer que es va fer dilluns passat, 26 de març, a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Tarargona va ser un èxit rotund, tant pel que fa a l'assistència de públic (la sala era plena, amb més d'un centenar de persones) com respecte al contingut, que va agradar molt, fins al punt que podem dir que fins va captivar l'auditori.

L'acte, titulat "La Setmana Santa de l'Alguer. El ritual, l'oració, el cant", consistia en la projecció d'un reportatge fotogràfic del fotògraf Max Solinas (que malauradament no es va poder desplaçar a Tarragona a causa d'una sobtada malaltia) i la conferència de la periodista algueresa Daniela Sari, actualment cap de Premsa del govern de la província de Càller (capital de Sardenya) i especialista en la Setmana Santa de l'Alguer. Igualment, la delegació algueresa es completava amb Mario Sari, pare de Daniela i president de l'Arxiconfraternitat de la Misericòrdia de l'Alguer (la Confraria del Gonfaló), i sa muller Carmela.

L'acte s'emmarcava en la celebració del 40è aniversari de l'agermanament entre Tarragona i l'Alguer (1972-2012) i estava coorganitzat per la nostra associació, l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona (AASST), el Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona i l'Ajuntament de la ciutat.

De fet, a la mesa presidencial hi van ser Francisco Zapater, conseller de Relacions Ciutadanes i Universitats de l'Ajuntament de Tarragona (en representació de l'alcalde de la ciutat, Josep-Fèlix Ballesteros); Antonio Fortuny, president de la nostra associació; Raül Font-Quer, vicepresident de la nostra entitat i president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre; Joaquim Julià, president de l'AASST; Mario Sari i Daniela Sari.

En els parlaments (especialment emotius) previs a la projecció fotogràfica i la conferència, les persones presents a la mesa van destacar la condició de ciutats germanes de l'Alguer i Tarragona i la ja dilatada història d'intercanvis de tot tipus entre totes dues ciutats catalanoparlants. Així, Raül Font-Quer va explicar l'anècdota com el mateix dilluns al matí, en la visita a la Glorieta de l'Alguer de Tarragona (inaugurada el 1972 amb motiu de l'agermanament), Mario Sari (que fa 40 anys havia format part de la delegació algueresa desplaçada a Tarragona) s'havia emocionat en contemplar el monòlit on hi ha gravada la poesia del professor alguerès Pasqual Scanu ("Missatge de l'Alguer a Tarragona"). I és que el mateix Mario Sari va reflexionar després: "Si avui só en aquí, això vol diure que sem resixits en lo que havem escomençat 40 anys fa."

D'altra banda, Joaquim Julià va recordar els vincles entre la Setmana Santa de l'Alguer i la de Tarragona, atès que diverses confraries tarragonines han participat en la festa algueresa i fins i tot hi han deixat vestes que els algueresos es vesteixen cada any per sortir a les processons de la Barceloneta de Sardenya.

Especialment emotiu, però, va ser el parlament de Mario Sari, que va parlar de l'antiguitat de la Confraria del Gonfaló de l'Alguer (de fet, l'única de la ciutat sarda catalanoparlant) i va recordar la primera visita, l'any 1970 (prèviament, doncs, a l'agermanament) dels tarragonins Srs. Calderón, Mezquida i Fortuny a la Setmana Santa de l'Alguer. Sari també va voler recordar els llaços "d'amícícia" entre Tarragona i l'Alguer, una amistat que en seu cas personal va començar "40 anys fa, quan só vengut a Tarragona; al·lora era sol un jove alguerès que és vengut amb tota la sua il·lusió a visitar los germans catalans."

Acabats els parlaments protocol·laris, va començar la projecció de les fotografies de Max Solinas, acompanyades amb la música de "Lo senyal del judici", la versió algueresa del Cant de la Sibil·la que miraculosament s'ha conservat a l'Alguer (com a Mallorca), on encara es canta a la catedral de Santa Maria cada Nit de Nadal (Recordem que l'any passat el Cant de la Sibil·la va ser declarat patrimoni immaterial de la Humanitat de la UNESCO.)

Cal dir que les esplèndides imatges de Solinas van captivar el públic tarragoní: les fotografies, en blanc i negre, recullen expressions facials, mirades, moments, sentiments i suggestions dels participants i del públic de la Setmana Santa de l'Alguer. A continuació, Daniela Sari va fer una suggerent conferència sobre la Setmana Santa algueresa: la dissertació va ser una immillorable ocasió de sentir el català de l'Alguer i de conèixer alguns detalls apassionants de la festa de la ciutat sarda, com l'impressionant acte del Desclavament de Cristus de la creu, un acte de carregada teatralitat barroca que cada Divendres Sant té lloc a la catedral de Santa Maria, en plena Alguer Vella. Igualment suggerent va ser conèixer la història de l'arribada a l'Alguer d'aquest crist articulat de braços i peus (per poder-lo fer davallar de la creu), quan el 1606 la nau en què navegava d'Alacant a Gènova va naufragar davant la costa de l'Alguer, ciutat a la qual va ser regalat per l'arquebisbe català Muñoz com a agraïment per haver salvat la vida en el naufragi. Tot i que potser encara va ser més suggerent sentir explicar per Daniela Sari la llegenda popular al voltant de l'arribada d'aquest sant crist a la Barceloneta de Sardenya: i és que els algueresos conten que un dia les ones de la marina, enfurismada, van arribar fins a la Muralla de la ciutat. Quan el mar es va haver calmat, els pescadors algueresos van trobar a la platja una caixa, dintre de la qual hi havia el crist.

Finalment, Francisco Zapater va cloure l'acte donant les gràcies al públic i a la delegació algueresa i va anunciar dos actes estel·lars de les celebracions de l'aniversari de l'agermanament: el paper de la cantant algueresa de fama mundial Franca Masu com a pregonera de la Santa Tecla d'enguany, i un viatge multitudinari a l'Alguer per Sant Miquel (patró de la ciutat germana), obert a tota la ciutadania de Tarragona.

Durant la seva estada a Tarragona, la delegació algueresa va ser rebuda per l'arquebisbe de Tarragona, Doctor Jaume Pujol. Igualment, sempre acompanyats per membres de la nostra associació i de l'AASST, van visitar els principals monuments romans de la ciutat i les esglésies de la Confraria de la Sang, del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre i de la Reial Germandat de Jesús Natzarè, on van gaudir de l'amable i sàvia guia del Dr. Josep M. Sabaté, cronista oficial de Tarragona. Igualment, van participar en una tertúlia de Tarragona Ràdio i van ser obsequiats amb una exquisida calçotada. A més, dilluns al vespre van ser convidats al sopar setmanal del Rotary Club de Tarragona, agermanat amb el seu homònim alguerès des del 1981.

En definitiva, des de l'Associació valorem com un èxit aquest primer gran acte del 40è aniversari de l'agermanament, un acte que ha permès estrènyer encara més els llaços d'amistat amb l'Alguer.


Els fanals de la Muralla de l'Alguer, embolicats de vermell per Setmana Santa.