divendres, 25 de maig de 2012

Coneixent l'Alguer i l'alguerès

Samuele Arba (amb barba negra), Denise Guershanik i Xavier Martín (foto: Quim Vendrell).

La Sala d’actes de l’Antiga Audiència de Tarragona va acollir el 18 de maig passat la jornada “Coneguem l’Alguer i l’alguerès”, organitzada per la nostra associació conjuntament amb l’SPLAT, el Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona i Tarragona 2012, Capital de la Cultura Catalana.  

La jornada la van obrir protocol·làriament Antonio Fortuny, president de l’Associació Els Amics de l’Alguer de Tarragona, i Santi Pallàs, president del Consell de Centre del CNL de Tarragona. En el seu parlament, Fortuny va destacar que l’acte s’emmarcava en la celebració del 40è aniversari de l’agermanament entre Tarragona i l’Alguer i va animar els assistents a viatjar a la ciutat sarda catalanoparlant amb la seguretat que serien tractats com a verdaders germans. Per la seva banda, Pallàs va ressaltar la importància d’estrènyer els llaços i el contacte amb l’Alguer, especialment en un moment en què la llengua catalana es troba a Sardenya en un procés força avançat de substitució lingüística, tal com passa en altres zones del domini lingüístic català, com per exemple la Catalunya Nord. Finalment, Xavier Brotons, secretari de la nostra associació, va recordar que l’objectiu de la jornada era fer conèixer als tarragonins la ciutat de l’Alguer, la seva cultura i la seva varietat lingüística.
Santi Pallàs (esq.) i Antonio Fortuny (foto: Joan Mayoral).

La primera exposició de la jornada va a anar a càrrec del fotògraf tarragoní Quim Vendrell, “un enamorat de l’Alguer i de la Sardenya”, com ell mateix es defineix, i una persona que coneix bé l’illa i té molts amics a l’Alguer. Amb el fons de la música de “La ginqueta” de Pino Piras interpretada per la cantant algueresa Claudia Crabuzza, Vendrell va fer una projecció comentada d’imatges de Sardenya i de l’Alguer en la qual en va mostrar diversos aspectes: la natura, el paisatge, la cultura, la gastronomia, la llengua... Les belles imatges de Quim i l’afecte i l’entusiasme amb què les va exposar i comentar sens dubte van captivar el públic present a la sala, de manera que més d’un de ben segur ja es devia animar a viatjar a la Barceloneta de Sardenya. Pel que fa a les fotografies, Vendrell va destacar la llum especial de l’Alguer, la qual permetia, en determinats moments del dia, un joc de colors certament espectacular.

La intervenció de Quim Vendrell va acabar amb la projecció d’un vídeo casolà d’una espuntinada (una mena de costellada) típica algueresa, amb la interpretació de la cançó “Los arabos”, de Pasqual Gallo, a càrrec dels carismàtics components del Trio Folk La Muralla (Berto Calaresu, Probonaro; Pietro Ledda, Barabba, i Alberto Gavini, Pasteta), acompanyats al baix per Salvatore Maltana. En tot cas, el vídeo mostra una realitat algueresa: la gran tradició musical de la ciutat i la presència de la cançó en la vida quotidiana de l’Alguer.
Quim Vendrell (foto: Joan Mayoral).

‘Vivim la llengua’
A continuació es va projectar el documental Vivim la llengua, dirigit per l’alguerès Francesc Ballone a partir d’una idea dels també algueresos Antonio Carboni i Francesca Dinapoli. La pel·lícula, de 38 minuts de durada, com diu la caràtula del DVD, recull un “projecte d’educació lingüística per a les criatures”. En concret, el documental explica l’experiència d’un grup de professors amb una colla de nens i nenes (minyons i minyones) de l’Alguer que empren l’alguerès alhora que descobreixen una sèrie d’oficis tradicionals de la ciutat sarda estretament relacionats amb l’ús de la llengua. Així, els minyons i les minyones visiten i coneixen l’hortolà Carmelo Nieddu, el pastor Antonio Martinelli, el seller Carmelo Budruni, el mestre de llenya (fuster) Paolo Delrio, el calafato (mestre d’aixa) Giovannino Frulio, el vinyater Alberto Salis, el pescador Francesco Angio i la tendera Raffaela Morittu, i sorprenen els adults per la seva capacitat i rapidesa en l’aprenentatge.

La pel·lícula desprèn una aroma de tendresa i entusiasme, un amor per la llengua i un respecte per les persones grans i els oficis de tota la vida que s’encomanen fàcilment als espectadors. D’excel·lent factura tècnica, el documental –tal com van comentar alguns professors assistents a la jornada— és una eina excel·lent per acostar als nostres alumnes la realitat de l’Alguer i l’alguerès per entendre més bé la seva particular situació sociolingüística actual. En aquest sentit són especialment interessants les reflexions de la mare italianoparlant d’un dels infants participants lloant les virtuts del bilingüisme, com també les emotives paraules del calafato Giovannino Frulio, entusiasmat amb les habilitats dels més menuts i feliç perquè el contacte amb tots aquests minyonets li ha fet recordar aquell temps en què “a l’Alguer tots parlàvem alguerès!”

D’altra banda, de la pel·lícula n’hi ha una versió subtitulada molt útil, ja que els subtítols, a part de reproduir per escrit l’alguerès oral de la cinta (i l’alguerès és més complicat que el català de les Terres de l’Ebre!), també tradueixen al català estàndard algun algueresisme de difícil comprensió. El documental és la segona vegada que es projecta públicament a Catalunya, després que ja s’exhibís el 30 de març passat en la jornada sobre la parla algueresa que va organitzar el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Un moment de 'Vivim la llengua'.

La sessió del matí es va tancar amb la xerrada de Xavier Brotons, secretari de la nostra associació i tècnic del CNL de Tarragona, sobre la història de l’agermanament entre Tarragona i l’Alguer. Així, a través de la projecció d’unes quantes imatges, els assistents van poder conèixer els motius pels quals les dues ciutats es van agermanar el 22 de setembre del 1972 i els detalls dels intercanvis i de la relació que hi ha hagut entre l’Alguer i Tarragona des d’aleshores i fins avui mateix, uns vincles que enguany adquiriran la seva màxima expressió durant les festes de Santa Tecla, en què la cantant algueresa Franca Masu serà la pregonera i  tindran lloc els actes oficials protocol·laris de la commemoració del 40è aniversari de l’agermanament.

Després de la xerrada encara hi va haver uns minuts perquè el públic pogués fer preguntes o intervencions sobre la situació actual de la llengua catalana a l’Alguer. En tot cas, es va voler remarcar que si el 1972 el sentit de l’agermanament havia estat essencialment vincular institucionalment la ciutat catalana de Sardenya a Catalunya (després de quasi dos-cents anys d’aïllament i incomunicació amb els “germans catalans”), avui dia la renovació d’aquell pacte d’amistat té més vigència que mai atesa la mobilització d’un sector important de la societat de l’Alguer per recuperar i promoure la seva identitat lingüística.
Un moment de la xerrada de Xavier Brotons.

Lliçó magistral de Pere Navarro
La sessió de la tarda la va encetar el Dr. Pere Navarro, professor de Dialectologia Catalana del Departament de Filologia Catalana de la URV, el qual va dictar una lliçó magistral sobre l’alguerès. Així, amb un estil profundament amè i mantenint en tot moment l’interès del públic, Navarro va fer una introducció a la història de la catalanització de la ciutat sarda i va exposar amb mestratge les principals característiques lingüístiques de l’alguerès, les quals va il·lustrar amb la lectura, en perfecte alguerès, d’una rondalla i el comentari de la popularíssima –i estimadíssima a l’Alguer— cançó “Lo país meu”, d’Antoni Cao. En tot cas, amb la seva intervenció, Pere Navarro –que va participar en la jornada representant el Departament de Filologia Catalana de la URV— es va posar el públic a la butxaca.

L’anècdota va ser que just quan el professor Navarro acabava la seva exposició va arribar a la sala una nombrosa representació de jugadors i dirigents de l’Amatori Rugby de l’Alguer, entre els quals hi havia el popular cantautor alguerès Àngel Maresca, lo Barber, el qual, amb la seva curiositat habitual, fins i tot va fer algunes preguntes lingüístiques al professor de Cambrils.
Pere Navarro i Marina Massaguer (foto: Joan Mayoral).

Samuele Arba canta Pino Piras
Acte seguit, Samuele Arba, Denise Guerschanik i Xavier Martín van ocupar l’escenari de la sala d’actes per oferir-nos el seu emotiu concert. Samuele, sard de Silius (Campidano) resident a Tarragona des de ja fa uns quants anys, és un cantautor i poeta que s’ha integrat perfectament a la nostra ciutat, aprenent el català (com a alumne del CNL de Tarragona) i participant activament en la seva vida cultural. Exactament el mateix podem dir de l’argentina Denise, que juntament amb el tarragoní Xavier Martín integra també el grup Sudtango.
Expressament per a aquesta ocasió, Arba i els seus músics va assajar unes quantes cançons de l’extens repertori del cantautor alguerès Pino Piras, amb la interpretació de les quals van voler homenatjar la figura del que segurament ha estat el cantautor modern més important de l’Alguer. En concret, el trio va tocar “La baralla”, “L’esfratat [desnonat]”, “Lo pare espiritual”, “La vida nsotra”, “Lo president lleó” i “Lo furister [foraster]”. Cal dir que la magnífica interpretació dels músics i, sobretot, la perfecta pronunciació de l’alguerès de Samuele Arba van sorprendre molt gratament els convidats algueresos.

Per completar la seva actuació, Samuele, Denise i Xavier també van interpretar la cançó en sard campidanès “Sa ricchesa est interessu” i el tema en gal·lurès “Monti di Mola”, del cantautor Fabrizio De Andrè, genovès però estretament vinculat a Sardenya.

D'esquerra a dreta: Àngel Maresca, Luca Nurra, Salvador Marinaro i Xavier Brotons (foto: Joan Mayoral).
L’última activitat de la jornada va ser un interessant col·loqui sobre la situació actual i les expectatives de futur de l’alguerès, conduït per Xavier Brotons i amb Àngel Maresca i Luca Nurra i Salvador Marinaro (de l’Amatori Rugby de l’Alguer). Les intervencions dels tres participants, d’una banda, van permetre que el públic escoltés un alguerès genuí i autèntic, mentre que, per un altre cantó, van posar de manifest la difícil situació de la variant catalana que es parla a l’illa de Sardenya a causa de l’avançat procés de substitució lingüística a favor de l’italià. En tot cas, Maresca, Nurra i Marinaro van il·lustrar amb exemples algunes de les actituds lingüístiques que han caracteritzat la història sociolingüística més recent de l’alguerès. Així, lo Barber (nat el 1944) va explicar l’anècdota com, després d’haver decidit de parlar en alguerès als seus fills, el seu pare mateix li va recriminar aquesta decisió: “Ma qui llengua m’has parlat tu a mi?”, va contestar Maresca a son pare.

De manera semblant, Àngel Maresca va contar que quan era petit una mestra d’escola li havia dit que no parlés en alguerès perquè d’aquesta manera no aprendria bé l’italià. Doncs bé, aquell menut Àngel va respondre amb saviesa a la mestra dient-li si sabia que Giuseppe Manno, el més gran historiador sard (que va escriure la seva obra en italià), era fill de l’Alguer i, doncs, parlava alguerès!

Per la seva banda, Luca Nurra (entrenador del segon equip de l’Amatori Rugby de l’Alguer) i Salvador Marinaro (un dels fundadors del club) van voler destacar les coses que s’estan fent per recuperar la llengua. En aquest sentit, cal dir que aquest club de rugby és una de les entitats alguereses més actives quant a la promoció de l’alguerès i els contactes amb la resta del món catalanoparlant. Així, enguany han organitzat amb èxit un curs d’alguerès, impartit per la professora Carla Valentino, per a jugadors de l’equip i familiars, especialment per als més joves o aquells que no són originaris de l’Alguer. Igualment, l’equip de rugby alguerès va ser l’impulsor del Trofeu Quatre Barres, que des de la temporada 2007-2008 agrupa diferents clubs catalans a més de l’esquadra sarda.

D’altra banda, els tres participants algueresos van valorar positivament la presència i la feina de l’Espai Llull a l’Alguer, la representació de la Generalitat de Catalunya a la ciutat sarda dirigida per Joan-Elies Adell i inaugurada el mes de maig del 2009.

Finalment, la jornada (que va comptar amb l’assistència d’unes 55 persones en la sessió del matí i d’una vuitantena en la de tarda, entre les qual hi havia alumnes del CNL de Tarragona, alumnes de segon de batxillerat de l’Institut Martí Franquès amb la professora Anna Gispert, ciutadans a títol personal i el fotògraf barceloní, bon amic i algueresista de pro Joan Mayoral) la va cloure Carme Crespo, segona tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, que va confessar haver-s’ho passat molt bé en el col·loqui i va voler destacar la importància de reforçar els vincles amb la ciutat germana de l’Alguer.

Públic assistent a la jornada.
Agraïments
En l’apartat d’agraïments hem de fer constar que el cost econòmic de la jornada va ser zero gràcies a la col·laboració i l’aportació voluntària i desinteressada a la jornada de moltes persones. En primer lloc, cal agrair a l’Ajuntament de Tarragona la cessió de l’Antiga Audiència i el seu personal per a tota la jornada. Igualment, s’ha de donar les gràcies per l’ajut de totes les entitats i institucions organitzadores i col·laboradores.

Especialment, el nostre agraïment el volem fer explícit a les persones que van participar en alguna de les activitats de la jornada: el fotògraf Quim Vendrell; els autors de Vivim la llengua, per haver-nos cedit una còpia de la pel·lícula; el professor Pere Navarro; Samuele Arba, Denise Guershanik i Xavier Martín, per haver fet realitat el somni de sentir les cançons de Pino Piras a casa nostra de boca de cantants no algueresos; a Quim, Richard White i Carlos (de Pigfat), per haver-nos cedit l’equip de música i haver-se’n encarregat completament; als germans algueresos de l’Amatori Rugby de l’Alguer, especialment al compare Luca Nurra i l’amic Salvador Marinaro (Savaró), i al gran i savi Àngel Maresca, lo Barber; a Marina Massaguer, de l'SPLAT, per haver cregut tant i ajudat en el projecte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada